THE CAT SURVIVAL TRUST ANGLATERRA
LA MEVA VIDA AL CENTRE
En aquest centre hi vaig estar com a voluntari a jornada completa. Com a voluntari tenia una caravana per viure i la manutenció del menjar anava a càrrec del Centre. Era petita i vella però molt acollidora, almenys per mi. Cada dissabte feia una llista del que necessitava per menjar, però només coses bàsiques, sense luxes.
Poc temps després d’arribar, em van demanar que em fes càrrec d’una gata esquerpa que no es deixava ni tocar. Havia acabat de parir i no volien que els seus cadells fossin esquerps com ella, que és el que haguessin après. En va tenir 6, que al créixer es van quedar en tres. Tres dels germans van marxar, quan va ser el moment, a la casa del director, on hi vivien un munt de gats. Els altres tres es van quedar amb mi i la seva mare. Els cadells van perdre la por de seguida, a la mare li va costar una mica més. Però es va convertir en una gata molt mansa i molt amiga de les moixaines. A la mare li vaig dir Mumy, i als cadells Nene, Nina i Tomohawk. Aquesta és la nostra història en imatges.
Aquesta és la Mumy, amb la mirada perduda i una mica fora de lloc. Poc després es va posar preciosa.
Aquí encara eren molt petits, ni tant sols s’atrevien a sortir de casa.
Aquest són els tres petits que es van quedar amb mi.
A mida que es van anar fent grans, els anava donant més espai, sempre donant-los la possibilitat d’entrar i sortir quan volguessin, mentre jo treballava per allà a prop.
Quan ja eren prou grans, sempre tenien aquesta finestra oberta, estiu i hivern. Ja no tenien cap tipus de restricció, ells feien la seva vida en tot moment. Tot i que vivíem en una zona rural, i la guineu i d’altres rondaven la nit i el dia, la opció correcte és sempre la de la llibertat total sí és un ambient natural per al gat, com era la "campinya" anglesa i no seria el centre Barcelona, per exemple.
Els encantava rondar prop de la nostra caravana, tot i que vivíem enganxats a dos tancats de lleopards de les neus per darrera, i a un tancat de gat de bengala i un altre de gat mesquer escocès per davant. Primer els feia molt de respecte perquè els llençaven atacs des dels tancats, però aviat van descobrir que no passava res, que mai sortien d’allà, hi havia via lliure.
Però el nostre millor moment, el més esperat del dia, era la nostra excursioneta per la vora del riu. Caminàvem entre els sembrats i per un riu molt petit, mentre s’amagaven entre l’herba alta i pujaven als roures com si fossin esquirols. Eren un espectacle digne de veure. Sempre marxàvem junts, però gairebé sempre havia de tornar jo sol perquè s’ho passaven d’allò més bé dalt del arbres.
La caravana era el nostre petit santuari. Hi vivíem tots molt ben avinguts.
Quan vaig marxar del centre va ser molt dur per tots, per mi també. Els gats van estar un temps estranys, sense mi la vida els havia canviat de cop. Amb el temps es van acostumar a les noves rutines, i sempre que hi he anat de visita, els he vist contents i ben adaptats. Tot i que no són molt efusius quan em veuen, jo sé que em reconeixen i estan contents. Aquest és un dels prop de 50 gats que els hi fa companyia, tot i que quan venia a casa de visita, no els feia gaire gràcia.
També hi vivien uns quants ponis. Aquest es diu Charlie.
Per ajudar al centre a recollir diners, anàvem al metro de Londres i ens penjàvem aquest rètol, tot esperant que ens omplissin la guardiola de lliures esterlines. Hi anàvem algun dia de la setmana i recollíem la voluntat de la gent. Un país molt generós amb els animals, Anglaterra.
Sempre que puc saludo a qualsevol animal. Aquestes són unes oques del canadà, en un parc de Saint Albans, a uns quilòmetres del centre.
La família ha anat canviant i creixent. A cada nova visita a The Cat Survival Trust em trobava amb nous gats i algun que altre animal de visita.
Fins i tot temps després d’haver marxat, aquesta femella jove de lleopard de les neus encara se’n recordava de mi. Tenen bona memòria aquests animals. Aquest video n’és una prova. Ella es diu Tamy.