Educador de Gats

CAAC BARCELONA
CENTRE D'ACOLLIDA D'ANIMALS DE COMPANYIA

Barcelona febrer 2003 - juliol 2004

Finalment a Barcelona va entrar en vigor una llei que no permetia eutanasiar animals sense causa justificada. Es va concedir el management del centre a la Fundació Altarriba, que va reunir un grup de gent amb moltes ganes i molta passió per tirar aquesta tasca endavant. El nostre objectiu, amb gats i gossos, era la recuperació a molts nivells del màxim d’individus. Tractavem por, angoixa, agressivitat, ferides… Al final del camí hi havia la possible adopció, que era el més gran dels objectius, la motivació insuperable que ens portava a donar-ho tot. Es van superar un munt de situacions, entre elles pals a les rodes i tot, per aconseguir un equilibri dins la bogeria.
Quan arribaven els gats havien de completar un cercle per poder sortir en adopció. Primer es feien els tests corresponents per saber si eren portadors d’alguna malaltia greu. Hospitalització si era necessari i si no anaven a l’habitació de la quarantena, on hi passaven unes 3 setmanes adaptant-se al nou lloc a l’espera de ser esterilitzats i xipats. Era una habitació petita amb un petit pati exterior cobert. El pas final era l’habitació gran amb jardí (part exterior).

QUARENTENA

HABITACIÓ GRAN I JARDÍ

PATI DELS GATS

La superpoblació ens portava molts problemes. No podiem assumir, ni amb gats ni amb gossos, tenir en condicions tants animals. Així van aparèixer els patis fora del tancat principal. Els gats que sabiem que no marxaven, podien sortir a aquest pati i sentir-se una mica millor. De vegades algun gosset havia compartit el pati dels gats, algun que realment li feia falta.

PATI DELS GOSSOS

DESESTRESSADORS

Aquest és el nom que li vem posar a aquests tancats especials, obligats per la superpoblació, per poder tenir els cadells més petits aïllats dels altres gats. Són molt delicats amb aquesta edad i ni tan sols els barrejaven amb altres cadells, només s’hi havien vingut junts. D’aquesta manera estaven al sol tot el dia i, al transportí petit i claustrofòbic, només hi passaven les hores que no hi erem. La seva qüalitat de vida i les possibilitats de superar aquell infern, van millorar exageradament.

CASETA DELS CADELLS

Quan els cadells eren prou grans per deixar els desestressadors, però massa petits per anar a l’habitació gran, tenien un lloc intermig on ja es relacionaven amb tots els qui hi arribaven.

OFICINES

Altre cop, la superpoblació ens obligava a fer meravelles. A les oficines t’hi podies trobar, puntualment, escenes com aquestes. Per si algú, remotament, pot tenir algun dubte sobre gossos i gats junts, aquí té una mica de medicina.